“No entenem una producció sense incorporar treballadors amb unes problemàtiques concretes”

Clara Torres i Carla Ymbern


Mª Dolors Llonch és la directora del centre Can Calopa, a Collserola, que forma part del projecte de l’Olivera, una cooperativa agrícola d’integració social que incorpora persones amb diversitat funcional.

És una de les primeres cooperatives en entrar a la Federació de Cooperatives de Catalunya i s’ha convertit en tot un referent a Sants per la seva manera d’organitzar-se i per la seva tasca social.

Can Calopa s'ubica al cor de Collserola.

Can Calopa s’ubica al cor de Collserola.

Sants Mou. Com va sorgir la cooperativa l’Olivera?

Dolors Llonch. La cooperativa l’Olivera va néixer a Vallbona de les Monges, a Lleida, quan un grup de gent de Barcelona preocupats per temes socials i rurals, liderats per un capellà, van anar a viure en comunitat amb la proposta d’engegar allà un projecte d’agricultura.

Allà van veure que al món rural hi havia molta gent amb discapacitat, sobretot amb malalties mentals, que estava molt abandonada. I van decidir començar el projecte amb ells: van llogar una casa i els van ensenyar a treballar al camp.

Es van constituir en cooperativa a l’any 1974 i d’aquesta manera integraven com a socis els usuaris amb discapacitat. Al cap de 10 anys ja van especialitzar-se en la vinya i l’oli i de mica en mica la producció s’ha anat ampliant: ara produïm 17 varietats de vins amb qualitats competitives.

SM. El projecte social de l’Olivera neix també als inicis de la cooperativa?

DL. Des del començament l’Olivera va néixer ja amb la voluntat de rescatar d’alguna manera gent amb problemàtiques i incorporar-les, buscar la potencialitat que tothom té sobretot en el món rural. El treball amb la natura, a la gent que té alguna discapacitat, sobretot psíquica i intel·lectual, els va bé. Els allibera molt, els relaxa. Per tant, és un treball en què has de trobar per a què serveix cadascú.

Aleshores,  des d’un principi, es porten dos projectes en paral·lel: el projecte productiu i el projecte social. Un penja de l’altre i l’altre penja d’un. No entenem una producció sense incorporar treballadors amb unes problemàtiques concretes.

Dolors Llonch, directora del centre de treball de Can Calopa.

Dolors Llonch, directora del centre de treball de Can Calopa.

SM. Quan es va decidir que seria cooperativa?

DL. Molt aviat. Quan es van instal·lar a Vallbona de les Monges, allò era com una comunitat. A l’època del 70 va arrelar molt aquesta idea, molta gent anava a viure en comunitat moltes vegades pel sol fet de conviure, pel sol fet d’engegar un projecte. Aleshores quan van veure que funcionava la col·laboració, la participació de tothom en el funcionament, va ser quan es van convertir en cooperativa.

SM. Com veu que hi hagi cooperatives en el moment actual?

DL. Per a mi és essencial. És una forma d’emprenedoria en què, d’alguna manera, la gent crea el seu propi treball, però associat amb altra gent que té la mateixa finalitat que el projecte. Tots hi pertanyen, per tant, tu et sents sempre partícip d’aquest projecte, te’l sents teu. I també tens una responsabilitat compartida, perquè normalment aquestes cooperatives reinverteixen els beneficis. Es reparteixen entre tots o augmentant els sous o reinvertint per fer créixer el projecte.

SM. Quina presència té la cooperativa al barri de Sants?

DL. Quan a l’Olivera ens hem anat posicionant a Barcelona, a través de Can Calopa, hem vist la necessitat de tenir una representació del projecte, sobretot de la part productiva, a la ciutat. I per què a Sants? Doncs perquè nosaltres som cooperativa i estem al mateix edifici que la Federació de Cooperatives, on també hi ha Aposta, que és una escola universitària especialitzada en cooperatives, i Coop 57, una banca de finançament de projectes socials i cooperatives.

Llavors, la nostra presència a Sants té l’objectiu de representar l’Olivera i apropar-la a tot el conjunt de cooperatives.

“Les cooperatives són una forma d’emprenedoria en què la gent crea el seu propi treball associant-se amb altres persones”

SM. Quan es recupera la masia de Can Calopa?

DL. Les vinyes les va plantar l’alcalde Clos, al 2000-2002. Havia estat a ciutats com Montpelier, París, a vàries ciutats italianes, que tenien les vinyes pròpies de l’Ajuntament. Llavors, va voler copiar el model aquí i va aprofitar la tradició vinícola de Can Calopa.

En aquell moment, la decisió va generar un gran impacte,despiece can calopa sobretot un rebuig per part d’ecologistes, perquè es van haver de talar molts arbres. Aleshores, l’Ajuntament, tot i que jo no m’hi posiciono ni a favor ni en contra, va defensar-se fent referència a la història de la masia, ja que té una premsa que data del segle XVII.

A més a més, a Collserola sempre hi havia hagut vinyes, fins que es va abandonar la producció quan va arribar la fil·loxera a Catalunya. En certa manera, ara s’està recuperant aquesta tradició.

Llavors, es va tirar endavant la rehabilitació i parcs i jardins van gestionar la vinya durant molt temps. Però faltava un treball més tecnificat i, també per calmar la polèmica, van construir una vivenda social. És a dir, va canviar l’objectiu del projecte: en un principi només feien vi, i ara l’objectiu és social.

SM. I quan hi comença a treballar l’Olivera?

DL. A l’any 2006 ens van proposar si volíem gestionar la masia, amb un model similar al que tenim a Vallbona i vam acceptar. Vam intervenir durant els primers anys, entre el 2008 i el 2010 s’estava acabant la casa per incorporar els usuaris, i al 2010 ens hi vam instal·lar definitivament i ja vam començar a engegar el projecte.

SM. És a dir, que us ho van oferir, venir aquí?

DL. Ens ho van oferir, sí. En projectes socials hi havia molta gent que es podia oferir, però que complís també les condicions que buscaven per a l’agricultura no hi havia gaire gent. Llavors es va crear un centre especial de treball i així va ser com al 2010 vam engegar el projecte, es va incorporar tota la plantilla d’usuaris i nosaltres vam muntar un equip tècnic per tirar-ho endavant.

L’espai humà de Can Calopa

SM: Quina diferència hi ha entre els projectes de Can Calopa i Vallbona de les Monges?

DL. La similitud de Can Calopa amb Vallbona de les Monges és que en tots dos projecte treballem amb gent que té problemàtiques de discapacitat, de diversitat funcional, sobretot amb problemes psíquics o intel·lectuals.

Però en el moment en què s’engega el projecte de Can Calopa, la tipologia d’usuaris d’aquí és diferent perquè a Vallbona van iniciar el projecte amb gent del món rural que ja eren al poble i aquí es va agafar gent nova.

SM. En què consisteix el projecte social aquí, a Can Calopa?

DL. Aquí tenim gent jove, que ve de CRAES, de famílies desestructurades. Els vam incorporar al projecte través de Benestar Social, juntament amb l’Institut Municipal de Discapacitat. Tots tenen contracte laboral i formen part del centre especial de treball, vinculats a la seva residència a la casa.

Intentem integrar-los al món laboral, inculcar-los la disciplina de treball, de compromís, d’aprenentatge. Ja hi són, perquè tenen un contracte de treball, però volem que siguin capaços de portar una vida autònoma, i puguin continuar treballant, aquí o a fora. És un projecte formatiu i pedagògic.

SM. A Vallbona no treballeu amb gent jove?

DL. Al principi sí, és clar. Però la gent hi treballa és la mateixa que hi havia al començament i ara ja s’ha envellit. Allà no hi ha hagut l’incentiu de fer una vida fora. Aquella gent s’ha incorporat al projecte i allò és casa seva.

Hi ha hagut alguna rotació quan algú ha faltat o s’ha jubilat, però la mitjana d’edat dels treballadors de Vallbona és de 50 cap amunt, mentre que a Can Calopa els nois tenen entre 18 i 30 anys.

Aquí intentem que l’estada sigui rotativa, que surti gent i que se n’incorpori d’altra. Ara tenim dues persones que ja estan buscant pis i que viuran fora però seguiran treballant aquí. Així alliberem dues places, poden venir dues persones més i fem créixer el projecte social.

SM. I quan veieu que una persona està preparada per portar una vida autònoma?

DL. No tota la gent que viu aquí és capaç d’arribar a fer una vida pel seu compte. Hi ha un equip interdisciplinari de pedagogs, psicòlegs i educadors, que tenen unes pautes de seguiment de cada un dels nois. Quan veuen que una persona ha assumit una sèrie d’hàbits, que és capaç de rentar-se la roba, de fer-se el dinar i de portar la seva gestió econòmica, llavors és el moment.

Unes de les persones que ara estan buscant pis és l’Ivan. Té molt poca discapacitat psíquica i un problema de mobilitat d’una paràlisi infantil greu. Però té una vida pròpia i és capaç de resoldre els seus propis problemes.

Sempre acompanyem la sortida de les persones que marxen a pisos de suport a la llar. Hi anem un cop o dos per setmana, els ajudem si tenen problemes amb el menjar, la neteja o qualsevol cosa. És una independència a nivell personal: que ells decideixin el que volen fer, com es mouen o on van, i nosaltres estarem al darrera donant suport si tenen algun problema.

La masia encara no s'ha habilitat per a visites, però a dins hi ha el celler.

El treball manual a les vinyes, el treball amb la natura, és el primer pas per a la integració dels usuaris.

SM. Quin equip hi treballa a Can Calopa?

DL. Tenim dos equips que s’han d’interrelacionar a l’hora de treballar. Un és l’equip laboral: hi ha tres tècnics, dos són pagesos de tota la vida, un educador i una psicòloga, que els caps de setmana també fan residència i així coneixen les dues vessants del projecte. Aquest equip té la jornada laboral de 8 a 5 de la tarda.

Per altra banda, hi ha l’equip de residència, que comença a partir de les 5 quan els nois acaben de treballar. S’hi està fins al vespre i un d’ells s’hi queda a dormir, també els caps de setmana. Aquest equip és més complex perquè es fan moltes rotacions els 365 dies a l’any 24 hores.

També tenim un psicòleg, un treballador social que s’encarrega de la part administrativa de cada usuari, una cuinera i un metge que ve un cop a la setmana i resol problemes que sorgeixen als residents. A part, quasi tots tenen visites periòdiques amb el psiquiatra, o algun amb psicòleg de la Xarxa de Sanitat Pública.

SM. Integreu les famílies al projecte?

DL. Aquí el problema que és que la majoria dels nois que hi ha aquí no tenen família directa, venen de fundacions tutelars. O sigui, són nois que venen des de molt temps abandonats o que els pares no han pogut cuidar d’ells. Per tant, la família l’intentem integrar fins el límit que podem, perquè hi ha molts familiars que tampoc han volgut saber-ne res.

Per als nois, tenir un lloc estable on estar és un punt a favor. Els serveix també per buscar aquestes arrels que els preocupen molt, intentar canalitzar-ho, que vinguin a fer alguna visita.

 

 

SM. Quin és el futur de Can Calopa?

DL. Ara amb l’Ajuntament començarem un projecte per rehabilitar la masia. Perquè, i aquí va el nostre creixement, volem convertir-la en un centre d’enoturisme. Volem fer un bar, una agrobotiga, i equipar les sales per poder-les llogar per a jornades, tastos o per a activitats culturals. D’aquesta manera podem generar dos espais de treball amb ells. I aquí és on anem, poder créixer per poder ampliar el sector de treball.

SM. També servirà per a difondre’l a més gent ?

DL. Sí. En quant a la mediatització, nosaltres l’hem hagut de frenar, perquè molta gent ens demanava venir a fer visites. I la masia és molt bonica, però no està en condicions. No té serveis, per exemple, i no reuneix les condicions de local públic. Ara l’Ajuntament ho veu clar i impulsem la rehabilitació de la masia per poder fer unes bones portes obertes, donar a conèixer el projecte. Que ja ho fem, però de manera més acotada perquè la masia no té les condicions per poder fer un acolliment com requereix el projecte.

Can Calopa combina el treball al camp amb la incorpació de persones amb diversitat funcional, en forma de cooperativa, on tothom té veu, on no hi ha jerarquies, on tothom participa d’igual manera en el projecte. Demostra, una vegada més, que una altra manera de fer és possible.

El pase de diapositivas requiere JavaScript.


Altres enllaços d’interès

Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya

Mapa del consum resposanble i de l’economia solidària: Pam a Pam

Blog de L’Olivera

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s