“L’economia social i solidària és possible”

Laura Guerrero i Cristina Mateo/ Fotografies: Laura Guerrero i Cristina Mateo

Xavi Teis és el responsable de comunicació de Coop57, una cooperativa de serveis financers ètics i solidaris fundada a Catalunya l’any 1996 arran de la lluita dels treballadors de l’Editorial Bruguera.

Coop57 és un exemple de que les coses es poden fer d’una altra manera. L’economia ètica és posible. Amb gairebé vint anys d’història, la cooperativa de serveis financers és solvent i ha aconseguit tenir presència a Catalunya, Aragó, Madrid, Galícia i Andalusia. L’entitat col·labora amb 639 entitats i i compta amb uns 3.100 socis col·laboradors. El seu objectiu no és econòmic sinó social: la transformació de la societat.

Xavi Teis, responsable de comunicació de Coop57 / Foto: Cristina Mateo

Xavi Teis, responsable de comunicació de Coop57 / Foto: Cristina Mateo

 

Sants Mou. Per què es va decidir crear una cooperativa de serveis finançers?

Xavi Teis. Coop57 ve d’una lluita obrera. Els seus orígens es remonten a la década dels 80, context de crisi industrial a l’Estat espanyol. Una de les empreses més potents del país, l’editorial Bruguera, va tancar i els treballadors no van acceptar les condicions que els hi posava la empresa. El judici el guanyaren els treballadors i van rebre indemnitzacions i una part es van destinar a crear un fons col·lectiu que va ser la llavor de Coop57. Es tractava de que aquest fons col·lectiu financès projectes amagats entre el cooperativisme del treball.

“Coop57 no és un banc sinó una cooperativa de serveis financers”

SM. Encara es manté aquest objectiu?

XT. Aquest objectiu hi és, el que passa és que abans estava molt centrat en les cooperatives de treball i ara tot això s’ha anat ampliant. El nostre àmbit d’actuació ha anat creixent.

SM. Quina és la diferència entre una entitat de serveis financers i un banc convencional?

XT. Hi han moltes diferències. En primer lloc, perquè la legislació que hem de seguir no és la mateixa.  A la cooperativa hi han limitacions com, per exemple, socis que ens demanen poder tenir un compte corrent i targetes per treure diners. Aquesta operativa bancaria no la podem oferir. En canvi, tenim una flexiblitat molt més gran que si fosim un banc. Ens genera una capacitat d’autogestió molt gran i podem decidir el sistema de garanties per als préstecs.

SM. Ara mateix, quin és el nombre de socis i entitats addherides a Coop57?

XT. Tenim dades tancades del 31 de desembre de 2014 que determinen que hi ha unes 639 entitats i 3010 socis col·laboradors. Actualment, en aquests mesos ha anat creixent la xifra i es situen al voltant dels 3100 socis col·laboradors.

SM. A part de Catalunya, teniu presència a Madird, Galicia, Aragó i Andalusia. Catalunya va ser la primera, però quina és la que funciona millor?

XT. Catalunya, amb diferència. La meitat de la història de la cooperativa s’ha donat a Catalunya. Hi ha hagut un creixement en xarxa espectacular que ha permès donar un salt de qualitat durant l’any 2011 quan es van crear les seccions territorials. Del 1996 al 2001-2002 l’activitat va ser relativament modesta perquè són projectes nous que encara s’estaven definint. Del 2001 al 2005 es va fer un procés de canvi i de creixement, que va començar a agafar la forma que té actualment en quant a serveis financers i tot això va portar que al 2005 comencès aquest model de seccions territorials. La trajectòria ha fet que Catalunya tiri molt més del carro. Aproximadament 400 de les 639 entitats addherides pertanyen a Catalunya. Així doncs, la major part de l’activitat té lloc a casa nostra.

Façana de la cooperativa de servies financers (Coop57) a Barcelona. Foto: Cristina Mateo.

Façana de la cooperativa de servies financers Coop57 a Barcelona / Foto: Cristina Mateo

Invertir per aconseguir un canvi econòmic

SM. Quins són els motius principals que condueixen als socis a invertir en Coop57?

XT. Motius n’hi han quasi tants com persones venen però detectem dos que es repeteixen més i estan molt relacionats amb la idea de les finances ètiques. Per una banda, hi ha gent que arriba farta de la banca convencional i no volen que aquesta gestioni els seus diners. I a més a més volen que els seus diners serveixin per finançar projectes amb contingut social. En termes de finançament, moltes entitats que demanen finançament ho fan per coherència i perquè ho volen fer amb nosaltres. Volem ajudar a les entitats socies i, per tant, el que fem és adaptar-nos a les seves necessitats i cobrir-les.

SM. Els socis poden gestionar els seus diners al seu gust i decidir on van els seus estalvis?

XT. No, tot plegat va a una bossa comuna. Tenim aquesta bossa comuna a disposició dels projectes que demanen finançament, però els socis no poden decidir quin projecte es destinen els seus diners. No podríem funcionar si els socis haguessin de decidir on van a parar els seus estalvis.

“La nostra utopia és construir una altra economia”despiece coop

SM. En quins projectes acostumeu a invertir?

XT. El primer requisit és que les entitats siguin sòcies de Coop57. No tenim limitats els àmbits dels projectes que financem. Evidentment, àmbits que es consideren nocius des del punt de vista social no els financem. Però, en canvi, no ens dediquem a un únic sector. Nosaltres el que pretenem, és la nostra utopia, és construir una altre economía. Per construir una altra economía implica finançar diversos sectors. El nostre requisit és que el projecte que sigui soci i financem tingui un element transformador en l’economia.

Present i futur

SM. Quins criteris heu seguit per organitzar l’estructura de la cooperativa?

XT. Intentem créixer en horitzontal. Evitar la reproducció d’estructures que siguin piramidals. El model de seccions territorials fa que Coop57 neixi i creixi a Catalunya fins que s’expandeix arreu del territori. A més, busquem que els socis i les entitats es coneguin, i entablar una relació enxarxada. El fet que hi hagi seccions territorials amb capacitat de decisió implica coordinació entre totes perquè totes formem part de l’entitat, compartim uns criteris, uns principis, uns valors, una manera de funcionar, però amb autonomia a cada una de les seccions territorials.

SM. Què exigeix aquesta forma de coordinació?

XT. Requereix hores de coordinació tant a nivell d’òrgans polítics, consells rectors com a nivell de comisions de treball i d’equip tècinc. Alhora, creiem que és un model molt ric perquè al final Coop57 només existeix en un territori que vol que existeixi. A més, implica estar molt proper al territori i tenir unes relacions horitzontals. Des del 2011 el que vam intentar començar a treballar es el model de “creixement cap abaix”. Dintre d’una secció territorial, acostar-nos més al territori i crear grups locals i que encara estiguem més propers al territori.

“Coop57 és un projecte del comú, comunitari i que té un valor per si mateix”

SM. Els socis són esporàdics o tenen continuïtat?

XT. Acostumen a quedar-se. La majoria de gent que s’ha donat de baixa és perquè necesiten els diners. Les entitats, normalment quan es donen de baixa és perquè estan en una situació econòmica molt delicada o perquè desapareixen. També entenem que som un projecte del comú, comunitari i que té un valor per si mateix. Molts socis volen formar part d’aquesta xarxa d’entitats i volen ajudar a construir aquesta eina que al final esta al servei de la societat. Ens agrada una relació més profunda, més propera i més de construcció d’una alternativa econòmica.

SM. Compteu amb participacions voluntàries i obligatòries. En què consisteixen les obligatòries?

XT. Els capitals socials de la cooperativa es divideixen entre el capital obligatori i el voluntari. El capital obligatori és el que forma part dels nostres fons propis. El capital voluntari són diners que es poden afegir. Quan una persona es vol fer socia col·laboradora a Coop57 li demanem que com a mínim faci una aportació de 300 euros i aquests passen a formar part del capital social obligatori. Si volen aportar més del minim poden fer-ho i seria capital social voluntari. La diferència entre aquests dos tipus de capital consisteix en que el capital obligatori forma part dels fons propis de coop57 i, per tant, no està subjecte a cap remuneració i la seva devolució ha de ser aprovada pel consell rector. El capital voluntari sí està subjecte a remuneració i la seva devolució és inmediata. A les entitats passa el mateix. Se’ls demana el capital social obligatori, que són 900 euros.

El responsable de Comunicació de Coop57 mentre respon a una de les preguntes. Foto: Laura Guerrero.

El responsable de Comunicació de Coop57 responent les preguntes de Sants Mou / Foto: Laura Guerrero

SM. Quin és el préstec més elevat que heu rebut?

XT. Doncs això és una autolimitació que tenim. El màxim és de 300.000 euros. La norma que tenim és que cap préstec pot rebre més del 2% que tenim per prestar. Això es fa per dos motius: el primer, per diversificar risc i no arribar a utilitzar el fons propi. I el segon motiu, que hi ha més préstecs disponibles perquè es reparteix molt més.

SM. Excloeu Societats Limitades (SL’s) i Societats Anònimes (SA’s).

XT. Les formes estrictament mercantils com les SL’s o SA’s estan excloses de l’àmbit de finançament de Coop57. No és tant per anar en contra de res, sinó més a favor de. Creiem en el model cooperatiu, de transformació social, d’economia democràtica, i en models d’empreses que estan en mans dels seus treballadors.

SM. Heu inclòs mai una SL o SA que compleixi els vostres requisits ètics i socials?

XT. Sí, però ben a l’inici, quan encara els criteris estaven definint-se. A vegades ens hem trobat amb casos que empreses SL’s que els seus principis sí que encaixen amb els nostres principis, però de moment les hem d’excloure. És un debat obert. S’està plantejant la necessitat d’obrir-se a més formes jurídiques, per exemple les Societats Limitades, que puguin entrar a Coop57 si compleixen els requisits socials i ètics.

SM. Per tant, esteu oberts als canvis.

XT. Sí, som permeables a les demandes de la base social i als canvis que es vagin produint a la societat. La màxima de que ho fem així perquè sempre ho hem fet així no ens la creiem. És una rigidesa absurda que no aporta res. Coop57 és una eina, no una finalitat. Una eina útil, i evidentment transformadora. És la eina que s’adapta a la realitat, i no a l’inrevès.

SM. Hi ha algun criteri social i ètic que no contempleu actualment als vostres requisits i considereu que hauríeu d’incloure?

XT. Segur que és incomplet. Fa poc hem inclòs els feminismes. Estem molt lluny de tenir una societat on hi hagi equitat de gènere. Si l’economia social i solidària vol ser un element transformador, ha d’incloure la visió dels feminismes. Aquest és un aspecte que no hi era i s’està treballant per incloure.

SM. La comissió social és qui se’n cuida. Com és aquesta feina?

XT. Quan una entitat vol ser sòcia se l’evalua en totes les seves vessants. Per això se la valora quan vol ser sòcia, no quan demana un préstec. El que volem és valorar el global de la organització, no només el que financem, volem averiguar què fa i com ho fa. Valorem si aquella entitat aporta o no quelcom a la transformació social. Quan l’entitat demana un préstec l’analitzem des d’un punt de vista tècnic, perquè l’entitat ja l’hem analitzat en la seva globalitat.

Mesures preventives per evitar els impagaments

SM. Els impagament són freqüents?

XT. Per sort, no. Però perquè fem moltes coses perquè això no sigui així.

SM. Quins són aquests mecanismes preventius?

XT. Tenim una comissió tècnica que evalua cada préstec que demana una entitat. Valora la seva viabilitat. La voluntat és sempre acabar dient que sí, però si el projecte no es veu factible des del punt de vista econòmic, no es concedeix el préstec. Si es veu viable, es concedeix amb una sèrie de garanties: el sistema d’ avals personals mancomunats. Quan una entitat ens porta moltes persones avalistes, aquell projecte funcionarà perquè té molta gent al darrere que creu en aquella iniciativa. Volem recuperar el valor de la confiança. Amb aquest compromís [els avals] confiem en l’entitat.

SM. Com feu front als impagaments?

XT. Els pocs impagaments que tenim els hem pogut anar eixugant gràcies a les provisions, que són uns fons apartats que es destinen a fer front a possibles impagaments. Gràcies a això, podem cobrir any a any els impagaments. No hi ha costos per demora ni costos per impagament.

SM. Què feu si un préstec no funciona?

Xavi Teis respon a les preguntes de l'entrevista / Foto: Cristina Mateo

Xavi Teis respon a les preguntes de l’entrevista / Foto: Cristina Mateo

XT. El que fem és reunir els avalistes, explicar-los que el projecte no ha funcionat, i el que han de fer és donar resposta al seu compromís. Li preguntarem a l’avalista com li va bé tornar-nos els diners. No volem complicar-li la vida a ningú.

L’alternativa funciona

SM. Com definiríeu la transparència?

XT. Com un pilar essencial. Intentem ser radicalment transparents. Nosaltres expliquem tot el que fem. Cada 6 mesos fem un butlletí informatiu on expliquem totes les persones i entitats que s’han fet sòcies, i expliquem tots i cada un dels prèstecs que hem concedit. És necessari que les persones puguin saber on van a parar els seus diners. Ho fem per coherència, i també és una manera de visibilitzar tots els projectes interessants en els que invertim.

SM. Què és el millor que aporta Coop57?

XT. No és a nivell quantitatiu, sinó qualitatiu. La cooperativa demostra que es pot fer intermediació financera d’una manera diferent, i que funciona. Es poden gestionar préstecs amb amb criteris no econòmics: amb criteris de proximitat, amb criteris de confiança, amb criteris d’arrelament territorial, amb criteris de transformació social. Ens fan creure que només es poden fer les coses d’una manera, però nosaltres intentem demostrar que no és veritat.

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

Vídeo sobre l’acció social de Coop57

Altres enllaços d’interès

Web que recull una varietat de entitats de l’economia social i solidària de Catalunya en àmbits de consum, producció, intercanvi, comercialització i finançament

Mapa de les cooperatives ubicades al barri de Sants

Informació sobre altres cooperatives de serveis financers

Anuncios

Un comentario en ““L’economia social i solidària és possible”

  1. Pingback: “No entenem una producció sense incorporar treballadors amb unes problemàtiques concretes” | Sants Mou

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s