Laura Guerrero / Fotografies de Laura Guerrero i Lidia Venegas
Tota una vida al barri. En Joan López, administratiu de professió i santsenc des de petit, assegura amb orgull viure a un barri molt lluitador. Ha viscut tota la vida a Sants –tot i que matisa que havia de néixer a casa, però al final ho va fer a una clínica del passeig de Sant Gervasi.
Joan López, tota una vida al barri de Sants / Laura Guerrero
En Joan ha format part activa de diversos moviments socials al llarg de la seva vida. Ha estat un lluitador des de ben jove –als 14 anys ja militava al Partit Comunista d’Espanya Internacional (PCI), d ‘esquerres i antifranquista-. Ha estat molt implicat al teixit social del barri, formant part de l’associació de Veïns Sants-sol de Baix i també ha estat vinculat a l’esplai: “Sants és una part molt important de la meva vida, per a mi Sants és un poble, tot i que ara ja es pot considerar barri”. L’entrevistat fa una valoració crítica de la gestió de l’Ajuntament de Barcelona al barri de Sants: “la seva postura és de deixadesa total”.“No s’ha invertit des de fa molt de temps.”
En Joan López ha viscut la lluita obrera –va entrar l’any 1988 a Comissions Obreres (CCOO) amb ganes d’implicar-se per defensar els treballadors i canviar les coses, i s’hi va estar 16 anys. Va arribar a ser delegat sindical de l’empresa on treballava. No va anar a la universitat –confessa que “només hi podien estudiar els rics”. “El jovent s’hauria de comprometre més amb el barri i amb la política. Si els joves no surten al carrer i lluiten –com ho vam fer nosaltres-, ho tenen molt magre”. “Vaig néixer l’any 1959, i el jovent no només s’involucrava, sinó que se la jugava” –parla dels grisos i la repressió franquista, i afirma que els Mossos d’Esquadra estan molt lluny de la duresa repressiva de la policia franquista-. Subratlla que en els últims 10 anys s’ha endurit l’acció policial envers les lluites socials, i destaca que “les forces de l’ordre sempre han intentat reprimir els moviments socials.”
“El jovent s’hauria de comprometre més amb el barri. Ja no és com abans, que sorties al carrer i ho regiraves tot»
El barri de Sants és un dels més actius de Barcelona en quant a moviments socials. Així ho veu en Joan: “És un barri molt lluitador”. Té clar quins han estat els anys més actius: “La dècada dels 70-80 va ser molt bèstia”. Repassa també que a Sants es va fundar la Confederació Nacional del Treball (CNT) i CCOO, i “sempre hi ha hagut un teixit social lluitador”.
Diferencia els moviments més actius del barri: “Can Batlló i Can Vies són molt diferents. A Can Batlló, a diferència del Centre Social Autogestionat Can Vies, si l’Ajuntament diu que la seva hora de tancar és les 22h, a aquella hora es tanca. S’ha pactat d’alguna manera amb l’Ajuntament, que li marca els horaris.” Assegura que Can Vies “no és el paradigma de l’okupa. És una altra cosa. Molta gent del barri ha passat per Can Vies. Allà es fan tallers, i d’altres activitats”.
Can Vies i Can Batlló no són els únics moviments socials de Sants. “L’associació de veïns i el Centre Catòlic han lluitat i han fet coses pel barri, però ja no és com abans, que sorties al carrer i ho regiraves tot”. Sortiem al carrer i ens encadenàvem. Ara aquesta implicació no la veig.”
Fa un any, el CSA Can Vies va ser notícia arran del seu desallotjament. En Joan López ho ha viure de prop. “Hi ha molta mentida. La gent del barri sortia cada dia a recolzar els nois de Can Vies. Però això no ho ensenyen.” “Molts dels fills d’aquesta gent han passat per Can Vies.”
«Va haver molta mentida sobre el desallotjament de Can Vies» / Lidia Venegas
Denuncia que “els poders fàctics distorsionen la realitat”, i que “alguns dels disturbis arran del desallotjament de Can Vies van ser provocats pels infiltrats”: “Hi ha molt infiltrat. Cuiden l’estètica, però se’ls nota de seguida que són infiltrats. Qui té una experiència de lluita ho veu de seguida.” En Joan va un pas més enllà: “Tot el que va contra el sistema està mal vist”. Assegura que al barri hi va haver un recolzament molt gran a Can Vies, i valora la feina dels mitjans de comunicació: “Els mitjans no és que fossin injustos, però només veien una part de la realitat”.
L’entrevistat, que es posiciona a favor del centre autogestionat, es mulla: “Cal recordar que Can Vies estava abandonada i plena de rates, i la gent que la va ocupar la va netejar i hi va construir un centre social”. Qui la va ordenar derribar té un desconeixement molt gran de què és Can Vies”.
En Joan López parla del centre social autogestionat i deixa clar que “no era un centre conflictiu”, i “mai hi havien hagut problemes”. “El conflicte a Can Vies es genera quan els intenten desallotjar (a les sis del matí)”. “Hi ha gent que diu que són conflictius, però jo mai he tingut problemes. He passat moltes vegades pel davat i mai m’han dit res. Potser tenen una estètica que no agrada? Sí esclar, però en la meva època anàvem amb els cabells llarg i al règim aquella estètica tampoc li agradava”.
«Can Vies no és el paradigma de l’okupa. És una altra cosa»
Sovint va bé fer memòria, i mirar les coses amb perspectiva. Can Vies hi és des de l’any 1997. “I els molesta ara?” -es pregunta indignat en Joan”. “L’Ajuntament ha creat un conflicte molt bèstia que abans no existia. El conflicte amb Can Vies el va provocar l’Ajuntament de manera innecessària. Explica quina és la situació actual: “Can Vies ara continua funcionant, i no hi ha tornat a haver cap problema”.
Sants Mou 
Uau! Quin testimoni més valuós i més fresc! Endavant aquest periodisme actiu que busca el fons de les quotidianitats, que dóna la veu a les persones anònimes, les que formen el veritable i real teixit social de la ciutat. Història viva.
Me gustaMe gusta