Josep Xarles parla des de l’experiència i lluita per la causa social


Cristina Mateo/ Fotografies de Pedro Mateo

Transcorria l’hivern de l’any 1971 quan el Govern Civil aprovà i inscriví en el registre provincial d’Associacions al Centre Social de Sants. El número 30 del carrer d’Olzinelles va passar a ser el primer espai associatiu del barri. Molts joves es van reunir a les portes del Centre per donar el primer pas al barri i començar a lluitar per la justícia social. Josep Xarles Santaló era un d’ells i de fet ho segueix sent. Va iniciar la seva trajectòria col·laborativa als 16 anys i des de l’aleshores no s’ha desvinculat. Va ser el primer president del Centre Social del barri i alhora que gestionava l’activitat de l’entitat treballava com a banquer a la ciutat barcelonina.

“Ho porto a la sang. És un ADN que tens i no sé estar a casa quiet”

Va néixer a un petit poble de la província de Girona i des de la seva arribada a Barcelona ha perseguit firmament el desig d’ajudar als altres. “Des de que vaig arribar a Barcelona amb 16 anys vaig començar la meva experiència amb els moviments socials” rememora Xarles. “Aquí al Centre Social he participat sempre”, l’ex president recorda entusiasmat el temps viscut en el teixit associatiu de Sants i acumula 64 anys d’experiència en aquest entorn.

De la parròquia de Sant Medir al barri de Sants. Xarles inicia la seva trajectòria col·laborativa als 16 anys

Els seus inicis com activista es situen a la parròquia de Sant Medir. La personalitat de Xarles és fruit d’anys de lluita. Des de de ben petit ha participat en actes socials i s’ha vinculat molt més a aquests tipus d’accions socials en la mesura que passaven els anys. Sempre ha tingut molt clar dos objectius: ajudar per ser ajudat i que si tots col·laborem podem construir un món millor. Creu fermament que la lluita social pot moure cel i terra i, per això, la necessitat d’un canvi al barri va ser més que suficient per inscriure’s aquest moviment. “Ho porto a la sang. És un ADN que tens i no sé estar a casa quiet”, insisteix Xarles. Més endavant, va allotjar-se a Sants juntament amb la seva família i des de aquí començà a gestionar l’actual Centre Social del barri.

xarles recortada

Xarles recorda els seus anys de President de l’entitat i fa memòria d’una de les manifestacions on més va gaudir. Foto: Pedro Mateo.

 

“La idea era arreglar les necessitats del barri de caire general”

No sols va ser el seu ADN el que el va moure a simpatitzar activament i lluitar pel desig de llibertat sinó també la necessitat de millorar el teixit associatiu del barri “la idea era arreglar les necessitats del barri de caire general. Si venia algú en particular també se l’atenia però d’entrada és una associació que s’encarregà d’anar casa per casa, comerç per comerç i preguntar quin tipus d’ajuda necessita el barri”, assegura amb fermesa l’ex president.

És gairebé impossible pensar que s’estarà quiet a casa. Ho viu. Ho porta dins. La reivindicació social és la forma més justa d’aconseguir la igualtat i així ho ha defensat en tot moment el veterà líder veïnal: “com que això no t’ho donen gratis ho has de pressionar”.

La necessitat d’ajudar obre nous actes reivindicatius

L’activitat social d’aquest barri barceloní és molt activa i vinculant des dels seus orígens per això, en la mesura en que el barri creixia Xarles també ho feia. Ha crescut en l’entorn de la solidaritat, de la col·laboració, de la justícia social i ara, segueix defensant les revoltes socials per aconseguir teixir un barri proper i associat.

Creu que les ajudes humanes més solidaries són aquelles dirigides directament a la gent: “Per exemple a Sant Medir hi ha la distribució d’aliments. Hi han unes persones encarregades personalment de distribuir i repartir el menjar”, rememora i junt amb aquesta explicació insisteix que aquesta ajuda no va dirigida a tothom sinó aquells que més ho necessiten.

“Els objectius s’aconsegueixen però a base de pressió. No és una cosa simpàtica”

“Nosaltres hem ajudat perquè es montin aquestes coses. Tot i que les associacions com el Centre Social de Sants facin pressió a vegades no s’aconsegueixen els objectius”, es lamenta però segueix creient que aquesta petita empenta és el principi per aconseguir certs objectius. La seva experiència parla i té molt a dir. L’ex líder del centre ja no participa activament en manifestacions però segueix dirigint l’activitat del barri des de la rereguarda. Ara, anima que siguin els joves els qui col·laborin en aquests actes però com bé recorda “els objectius s’aconsegueixen però a base de pressió. No és una cosa simpàtica”.

Tot i no acudir a manifestacions a causa de la dificultat de mobilitat (principalment per la seva edat), l’expresident recorda que allò que pot aportar als actuals moviments socials de Sants és experiència. “Ara mateix diria que només experiència perquè aquesta alçada no vaig a manifestacions ni cap tancada perquè amb una petita empenta m’enganxen de seguida”, confessa l’activista. Ell és el que és gràcies a tot el que ha viscut. Allò ningú mai s’ho traurà i seguirà donant guerra perquè Xarles és una de les persones amb més perseverança que hi ha al barri. Aquest ADN lluitador i defensor de la justícia social, que ell mateix reconeix tenir, l’ha caracteritzat des d’un principi i seguirà fent-ho.

Quan fa memòria de tots els actes que ha presenciat al llarg de la seva carrera, no oblida un molt important i que de fet, ha marcat la seva trajectòria.

im3

Xarles recorda els seus anys com a President de l’entitats i fa memòria d’una de les manifestacions on més va gaudir. Foto: Pedro Mateo.

La situa l’any 1974 a l’Espanya Industrial. Ell ja era President de l’entitat de Sants i juntament amb altres companys van organitzar una manifestació. “No ens la varen autoritzar però ens la vàrem enginyar” assegura. En aquest acte, que inaugurà els primers anys del Centre, es va voler fer un campionat de basquet on hi pogués participar qualsevol jove de la ciutat. Al matí, el torneig s’organitzava a Sant Medir i a la tarda es gestionava des de Sants. Recorda que una vegada instal·lats al barri barceloní, la policia arribà i no es mogué d’aquell lloc durant hores. “Passaven les hores i no se n’anaven. Allà dintre (referint-se al camp de bàsquet) patien perquè no marxaven” i tot això ho recorda entusiasmat mentre deixa escapar algun somriure.

Josep Xarles ja ha fet historia per ser el primer President del Centre Social de Sants però la seva trajectòria no es deté. No vol abandonar aquesta modalitat de vida i esta decidit a promoure el cooperativisme que sempre ha caracteritzat al barri amb la voluntat de que les noves generacions tracin un nou camí potent i solidari en pro de la lluita social.

 

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

Per aprofundir:

Centre Social de Sants. Una experiencia associativa.

Portal Cooperatiu del barri de Sants

Entrevista a l’actual President del Centre Social de Sants arrel dels conflictes a Can Vies

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s