“Participar en moviments socials és construir un barri com a subjecte polític”

Carla Ymbern / Fotografies de Clara Torres


Hi ha persones al món que cada dia materialitzen els seus ideals en accions concretes. Són aquelles persones que creuen que encara hi ha molt a dir i molt per veure, les que han perdut la por a imaginar-se un futur diferent.

Ivan Miró n’és una d’elles. És cooperativista a La Ciutat Invisible, fa un parell d’anys que també participa amb la Xarxa d’Economia Solidària, la XES, i pel camí encara ha tingut temps per viure l’experiència del moviment okupa.

Es va començar a interessar pel cooperativisme durant el seu pas per la Universitat Autònoma de Barcelona, on ja participava activament a l’Assemblea d’Estudiants, i ara els moviments socials ja formen part del món que ha contribuït a construir amb companyes i companys del barri.

Em diu que el que abans li semblava un moviment menys radical, perquè implicava entrar en la legalitat, ara s’ha convertit en una part de la seva vida a la que no renunciaria. No accepta les jerarquies ni a nivell existencial ni a nivell laboral, i que això fa que l’acomiadin ràpidament o que acabi marxant de la feina.

Pren com a referent la transformació profunda que proposen des de la XES i afirma que l’ideal seria que tothom pogués desertar del treball assalariat per generar una economia cooperativitzada i sortir del sistema capitalista.

El cooperativisme ofereix la oportunitat de generar formes de vida diferents.

També parla del capitalisme sense embuts, té clar com l’ha de definir. Un sistema per al qual les persones només som un recurs econòmic més, un factor de producció, matèria primera. Un sistema que és prou pervers com per fer que hi hagi gent que se senti còmoda participant del circuit de consum, consumint i sent consumida.

IMG_0488

“L’ideal seria que tothom pogués desertar del treball assalariat”

El cooperativisme, en canvi, ofereix la oportunitat de generar formes de vida diferents. No es tracta només de la ideologia, d’idees abstractes, sinó de passar pel món d’una altra manera, amb accions concretes i reals.

No són utopies, la història ho demostra. En tot just cinc minuts fa un repàs del cooperativisme a Catalunya.

M’explica que molts dels projectes que s’estan pensant avui ja eren reals als anys 20, les centrals de compra conjuntes que plantegen ara els grups de consum agroecològic, a tall d’exemple. I que el proletariat català tenia societats cooperatives obreres, ateneus nacionalistes, sindicats i escoles lliures, amb les que perseguien l’objectiu de conquerir la seva vida i un nou món.

Aleshores tampoc tenien pressa, però. Les primeres cooperatives estaven a locals petits, baixos, i van passar trenta anys fins que van poder instal·lar-se a edificis més grans.

Té clar que n’hem d’aprendre, dels nostres avis. Pensem en què van fer cada vegada que mirem les lletres descolorides a les façanes dels locals del barri. Aquelles marques, encara visibles, de la Cooperativa Lleialtat Santsenca, mostra que les alternatives són possibles.

Molts dels projectes que s’estan plantejant avui eren reals als anys 20.

Amb veu tranquil·la però ferma parla de la importància de recuperar i divulgar tot aquest coneixement social, estroncat al 1939 pel feixisme. De donar-lo a conèixer per fer justícia, perquè és una font d’inspiració, perquè no ens podem permetre el luxe d’oblidar aquests aprenentatges. I també per generar empatia. La lluita per estendre el cooperativisme segueix. A Sants hi ha una consciència bastant arrelada de la tradició cooperativa del barri, però fora, a totes les comarques, també estan sorgint cada vegada més projectes i més iniciatives. En certa manera gràcies a la crisi econòmica, que a banda de crear necessitats, ens ha fet reflexionar sobre la nostra relació amb l’economia i amb el capital.

Però el cooperativisme no és l’únic moviment social de Sants.

"Can Vies era un espai de sociabilitat i de buscar la força alliberadora"

“Can Vies era un espai de sociabilitat i de buscar la força alliberadora”

L’Ivan també em parla del seu pas per Can Vies. Perifèric, però no per això menys fructífer. Va estar okupant el Centre Social Autogestionat durant un any i, tot i que no formava part del grup que gestionava el centre, hi va aprendre.

Can Vies era un espai de sociabilitat, de trobada, de festa, de buscar la força alliberadora que portem a dins i que moltes vegades reprimim. Va aprendre a crear aquest espai i a defensar-lo. A no témer els conflictes amb el poder ni les confrontacions amb la legalitat, perquè són inevitables. I també a confrontar les detencions i els judicis.

I va contribuir a compartir aquest món a través de La Burxa. Recorda el dia que va portar els primers 100 exemplars del diari, gairebé il·legible, amb fotocòpies de mala qualitat, però amb la ferma idea d’oferir informació alternativa i de combatre la visió desdibuixada  que oferien els mitjans de comunicació sobre el moviment d’okupació. I és que sense comunicació només es cau en l’endogàmia i el tancament en un mateix, en una torre d’ivori.

Com no podia ser d’altra manera, acabem parlant d’un dels projectes de referència a Sants. No li calen ni trenta paraules per sintetitzar l’esperit de Can Batlló: “és una oportunitat excepcional de fer realitat aquest projecte de barri cooperatiu i tan de bo hi hagués un Can Batlló a cada barri. Tindríem una altra Barcelona”.

I potser la tindrem. Potser un dia sorgirà una nova Barcelona, construïda gràcies a persones com l’Ivan, a totes aquelles que l’han precedit i a les que prendran el seu relleu. Potser també gràcies a tots aquells que, fora de Sants, fora de Barcelona, contribuiran al canvi de tota Catalunya. Potser un dia.

El pase de diapositivas requiere JavaScript.


Article d’Ivan Miró a Llibertat.cat

La revolta que viurem

La Ciutat Invisible

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s