Rere l’èxit de l’alternativa

Laura Guerrero, Cristina Mateo, Clara Torres i Carla Ymbern


Quan es parla de Sants, se’n poden dir moltes coses. Que és el barri més extens del districte barceloní de Sants-Montjuïc o que en el seu punt central hi trobem l’estació de tren més gran de Barcelona. Però més enllà de les dades purament descriptives, hi trobem un barri que qüestiona la manera de fer del sistema capitalista i aposta per moviments com el cooperativisme i  l’autogestió per organitzar-se i unificar a tota la població que en forma part.

Des del 2009, el cooperativisme s’ha anat arrelant en l’entramat de Sants fins a convertir-se en un mode de vida per a moltes persones. Per altra banda, moviments com l’autogestió impregnen el barri des de fa anys. Projectes com Can Vies, la Burxa o el recinte de Can Batlló en són un exemple patent a l’actualitat.

En poques paraules, l’autogestió es defineix com un model d’organització en què les persones que hi participen s’encarreguen de gestionar elles mateixes les qüestions econòmiques, socials i polítiques de l’espai en què habiten sense la intervenció de l’administració ni el govern. Aquesta manera de fer va ser adoptada pel moviment okupa, que va créixer exponencialment als anys 90.

Sigue leyendo

Anuncios

“No entenem una producció sense incorporar treballadors amb unes problemàtiques concretes”

Clara Torres i Carla Ymbern


Mª Dolors Llonch és la directora del centre Can Calopa, a Collserola, que forma part del projecte de l’Olivera, una cooperativa agrícola d’integració social que incorpora persones amb diversitat funcional.

És una de les primeres cooperatives en entrar a la Federació de Cooperatives de Catalunya i s’ha convertit en tot un referent a Sants per la seva manera d’organitzar-se i per la seva tasca social.

Can Calopa s'ubica al cor de Collserola.

Can Calopa s’ubica al cor de Collserola.

Sants Mou. Com va sorgir la cooperativa l’Olivera?

Dolors Llonch. La cooperativa l’Olivera va néixer a Vallbona de les Monges, a Lleida, quan un grup de gent de Barcelona preocupats per temes socials i rurals, liderats per un capellà, van anar a viure en comunitat amb la proposta d’engegar allà un projecte d’agricultura.

Allà van veure que al món rural hi havia molta gent amb discapacitat, sobretot amb malalties mentals, que estava molt abandonada. I van decidir començar el projecte amb ells: van llogar una casa i els van ensenyar a treballar al camp.

Es van constituir en cooperativa a l’any 1974 i d’aquesta manera integraven com a socis els usuaris amb discapacitat. Al cap de 10 anys ja van especialitzar-se en la vinya i l’oli i de mica en mica la producció s’ha anat ampliant: ara produïm 17 varietats de vins amb qualitats competitives.

Sigue leyendo

“L’economia social i solidària és possible”

Laura Guerrero i Cristina Mateo/ Fotografies: Laura Guerrero i Cristina Mateo

Xavi Teis és el responsable de comunicació de Coop57, una cooperativa de serveis financers ètics i solidaris fundada a Catalunya l’any 1996 arran de la lluita dels treballadors de l’Editorial Bruguera.

Coop57 és un exemple de que les coses es poden fer d’una altra manera. L’economia ètica és posible. Amb gairebé vint anys d’història, la cooperativa de serveis financers és solvent i ha aconseguit tenir presència a Catalunya, Aragó, Madrid, Galícia i Andalusia. L’entitat col·labora amb 639 entitats i i compta amb uns 3.100 socis col·laboradors. El seu objectiu no és econòmic sinó social: la transformació de la societat.

Xavi Teis, responsable de comunicació de Coop57 / Foto: Cristina Mateo

Xavi Teis, responsable de comunicació de Coop57 / Foto: Cristina Mateo

 

Sants Mou. Per què es va decidir crear una cooperativa de serveis finançers?

Xavi Teis. Coop57 ve d’una lluita obrera. Els seus orígens es remonten a la década dels 80, context de crisi industrial a l’Estat espanyol. Una de les empreses més potents del país, l’editorial Bruguera, va tancar i els treballadors no van acceptar les condicions que els hi posava la empresa. El judici el guanyaren els treballadors i van rebre indemnitzacions i una part es van destinar a crear un fons col·lectiu que va ser la llavor de Coop57. Es tractava de que aquest fons col·lectiu financès projectes amagats entre el cooperativisme del treball.

“Coop57 no és un banc sinó una cooperativa de serveis financers” Sigue leyendo

“M’encantaria seguir formant part de l’entorn social de Sants i crear un centre com el de Can Vies”

Clara Torres/ Fotografies de Carla Ymbern


Una cara nova per Sants. La Jessica Agüera és una estudiant de periodisme de la Universitat Autònoma que fa tan sols dos mesos que ha començat a freqüentar el barri. No hi participa directament però ha assistit a diverses activitats organitzades pels centres autogestionats Can Vies i Can Batlló, com ara mercats alternatius o recol·lectes.

Va començar a anar-hi per les nits amb amics, i més endavant va voler participar de les activitats diürnes dels centres que formen el barri.

Pel que fa a l’espai de Can Vies, m’explica que es va ocupar fa divuit anys per organitzar activitats dirigides als joves del barri. Es va crear amb finalitats purament socials, i Can Batlló s’hi va afegir ara fa deu anys. Destaca que al principi no va haver-hi cap problema i que la visió actual no té res a veure amb la del projecte inicialment plantejat. La seva ideologia actual es defensar el que es seu.

Sigue leyendo

Josep Xarles parla des de l’experiència i lluita per la causa social


Cristina Mateo/ Fotografies de Pedro Mateo

Transcorria l’hivern de l’any 1971 quan el Govern Civil aprovà i inscriví en el registre provincial d’Associacions al Centre Social de Sants. El número 30 del carrer d’Olzinelles va passar a ser el primer espai associatiu del barri. Molts joves es van reunir a les portes del Centre per donar el primer pas al barri i començar a lluitar per la justícia social. Josep Xarles Santaló era un d’ells i de fet ho segueix sent. Va iniciar la seva trajectòria col·laborativa als 16 anys i des de l’aleshores no s’ha desvinculat. Va ser el primer president del Centre Social del barri i alhora que gestionava l’activitat de l’entitat treballava com a banquer a la ciutat barcelonina. Sigue leyendo

“L’Ajuntament ha creat un conflicte molt bèstia que abans no existia”

Laura Guerrero / Fotografies de Laura Guerrero i Lidia Venegas


Tota una vida al barri. En Joan López, administratiu de professió i santsenc des de petit, assegura amb orgull viure a un barri molt lluitador. Ha viscut tota la vida a Sants –tot i que matisa que havia de néixer a casa, però al final ho va fer a una clínica del passeig de Sant Gervasi.

aIMG_0601

Joan López, tota una vida al barri de Sants / Laura Guerrero

En Joan ha format part activa de diversos moviments socials al llarg de la seva vida. Ha estat un lluitador des de ben jove –als 14 anys ja militava al Partit Comunista d’Espanya Internacional (PCI), d ‘esquerres i antifranquista-. Ha estat molt implicat al teixit social del barri, formant part de l’associació de Veïns Sants-sol de Baix i també ha estat vinculat a l’esplai: “Sants és una part molt important de la meva vida, per a mi Sants és un poble, tot i que ara ja es pot considerar barri”.  L’entrevistat fa una valoració crítica de la gestió de l’Ajuntament de Barcelona al barri de Sants: “la seva postura és de deixadesa total”.“No s’ha invertit des de fa molt de temps.”

Sigue leyendo

“Participar en moviments socials és construir un barri com a subjecte polític”

Carla Ymbern / Fotografies de Clara Torres


Hi ha persones al món que cada dia materialitzen els seus ideals en accions concretes. Són aquelles persones que creuen que encara hi ha molt a dir i molt per veure, les que han perdut la por a imaginar-se un futur diferent.

Ivan Miró n’és una d’elles. És cooperativista a La Ciutat Invisible, fa un parell d’anys que també participa amb la Xarxa d’Economia Solidària, la XES, i pel camí encara ha tingut temps per viure l’experiència del moviment okupa.

Sigue leyendo